Claraboia entreoberta
per on entra l'alè,
el batec de la vida,
de fora cap endins.
La frescor de la nit,
les campanades greus
amb el son dels veïns
i l'olor del fonoll.
Escletxa de llum freda
per on entra la tinta
d'uns versos de talaia
que guaiten la ciutat