Soc l'home del divendres,
el pallasso del cor.
No tinc creu a la tarda
ni Gòlgota piadós.
el pallasso del cor.
No tinc creu a la tarda
ni Gòlgota piadós.
Per protegir la calba
del sol cremant de juny,
m'he calat un barret
de rojor i de flor.
Al meu nas vermellós
amagaré secrets,
i jocs de mots joiosos
per complaure als mainatges.
Vindré amb la Liliana,
la meva amiga muda
que sol portar a dintre
uns tresors de la terra.
Berenarem tots junts,
en torn del Mestre Jean.
Els mainatges i els pares
al bon parc del Vernet.
Ja sento l'Anaïs
que mira la llargada
del poema del Mixi
i diu a la Justine:
quina pena tenir
un poeta de pare.
Millor un cabellut
pastisser a la vila!
© Roser Blàzquez