Com un vent de desembre

Vaig sortir del no-res
per anar pels carrers,
com un vent de desembre.

Era la mitjanit
en un poble del sud.
No passava ningú.

Desitjava un encontre,
un encontre petit,
de paraules creuades.

Mes no veia ningú
i mon vent amainava
cap a l'alba gelada.

Vaig tornar al no-res
des d'un poble del sud,
amb les ales glaçades.