Que són de blaves les Alberes.Gumersind Gomila
Esperaré la nit
per escriure en silenci
a la pantalla blanca
que tinc a capçalera.
Seran poemes breus
en versos d'art menor.
Un deute contractat
amb gent del meu entorn.
La nit és un regal
després d'un dia ple
per preparar, potser,
un altre dia ple.
Visc al peu de l'Albera,
a prop d'un mar tan blau
que dona a les muntanyes
el seu color d'anyil.
Entre mar i muntanya,
frontera i llibertat,
pensaré en la platja
on concentraren gent
sense dol ni pietat,
fins a deixar-los morts
de set vora el mar mut
quan estaven exhausts.
