Il faut qu'une porte soit ouverte ou fermée.
Alfred de Musset
Alfred de Musset
L'home se n'ha anat,
tancant suaument la porta.
Mira el mirall la dona
que es troba al seu darrere.
Són hores de silenci,
de respecte i de goig.
El moll entre les cuixes,
el record de l'esguard.
Ha dit que se n'anava.
I no ha dit res més.
El desig és rosada
qu'espera la poncella.
Al cap de moltes hores,
al fil de mitjanit,
s'entreobre la porteta,
enfosqueix el mirall.
Fermesa dels petons
lluïssor de les pells.
S'han tret la roba ambdós
i busquen la catifa.
S'amaran llargament
mes és una altra història.
Quan es tanca una porta
se n'obre una millor.