jeudi 14 octobre 2021

Llunàtica tertúlia

Del dia de la lluna,
fosquet, en plena llum,
una tertúlia de bons amics.

Tovallons de paper, coberts
d'acer viu. De Rueda del Duero,
roden botes de roure olorós.

Mengen fetge fregit amb all gros,
tot conversant. Entre illes germanes
i continent, cantusseja una coral.

La mallorquina i la moianesa rallen
i riuen. Qui diu que sa tertúlia és
d'homos? Circulen fotos i texts

d'un historiador de persones, en Toni.
A l'altra punta de la taula, en Paco
celebra els mèrits de la sípia trossejada.

Amb veu de tenor entremaliat, a la Hemingway,
en Nito fa de la pell de brau un tovalló
de partitures joioses. Al costat de na Bel,

que no para de somriure, en Juanjo assaboreix
el moment. Amb els altres comensals ralla d'una
novel·la que, per cert, no és pas de sang i fetge

ni de fetge fregit, sinó d'un pinsà que vola i
de moltes altres coses que no us diré avui.
Na Roser somriu. La llengua clara té matisos mil.

Al centre, tan vermell com un pebre de samfaina,
un poeta pensa en un absent, en Nando, barceloní
d'uns dies, i en la joia de retrobar-lo ben prest.



lundi 4 octobre 2021

Boletaire de matí

M'havia adormit,
pensant en l'estiu,
tan sec de sol viu,

quan de cop viu néixer
de color i llum
tos bolets encesos.

vendredi 1 octobre 2021

Des de la llunyania

Al meu amor

No m'has demanat res
i has sortit pel camí.
Cantaven sajolides
amb qualque caragol.

A porta ben tancada,
pensava en tos ulls bruns,
tot remenant la sopa
d'una gallina blanca.

Quan has tornat de dalt,
el Saiol fosquejava:
dels teus cabells tallats
el cel es pentinava.

Des de la llunyania,
acariciava el cel,
fins que la nit gelosa
em convertís en gel.

Sorra, aigua i colines

a un coleccionista català

La sorra era calenta
i l'ombra s'hi estirava,
oblidadissa i tendra.

Vingueren cavallets
amb llur blava cuirassa,
traspuant gelosia.

A dalt, cap al cel pur,
verdejaven rients
uns espiadimonis.





















Gumersind Gomila (colecció privada)

mercredi 29 septembre 2021

Una dona emmirallada

Vespre ventós de muntanya,
una dona deixa fills i fils
per anar-se'n a la biblioteca.

Calidesa de la fusta bona i veu
lenta d'un novel·lista. No parla.
Conversa amb cadascú. La dona calla.

Es veu emmirallada en les paraules
sàvies i humils de l'autor. Ella escriu.
Ell, ja partint, no ho sap. Jo sí.

samedi 25 septembre 2021

Fronteres

Fronteres del nostre món,
tan elàstiques i noves,
sou una pasta de full
estripada per la mà

de qui prepara el sopar.
Deixem de banda Sant Joan
i ja pensem en La Seu.

El bon cotxe ens guiarà
per caminois impensables.
La vida s'escriu en set
i anem tots dos a peu coix.

Un pot de sal blanca

Un pot de sal blanca, immaculada
i el sorollet de la cullera petita que
s'hi mou en busca de grans únics

i discrets. Uns apassionats preparats
a desaparèixer per a amenitzar-ho tot.
Ja ballen els pebrots, verds i vermells

amb la ceba i el tomàquet. Vas preparant
la pasta com una carpa d'oloretes fines.
Ja fosa, anònima, la sal s'hi enjogassarà.

vendredi 17 septembre 2021

Présence sans mètre

Ta présence,
mon soleil pâle de la nuit 
Le mètre n'y peut rien 

jeudi 16 septembre 2021

Un aéroport de rêve

Qui sont ces oiseaux brefs
qui dorment sur le gazon ?
Des taxis somnolents ou bien

la coque blanche de mallettes
d'affairistes pressés ? Le petit
aéroport, sans tour de contrôle,

baille. Un prétexte de papier plié
pour boustifailler tranquille dans
son restaurant bondé. Et en rêver.

Nostàlgia verda

Grisa era la plata,
tendres bròquils s'hi banyaven.
Nostàlgia verda.