atzavaraflorida
un blog au fil de l'eau
mercredi 16 septembre 2026
Des del llac
Recer discret
No ens mourem del riu.
El riu és un recer…
…o potser un recés
per pregar-hi plegats.
Pregarem per la vida
per la vida als boscos.
Seguirem els consells
del bon amic Ponç Pons.
No ens mourem del riu
amb els ulls ben oberts
i balderes les mans
com algues sense por.
Al compàs de la saba
Respirarem la saba,
la saba dels avets.
Caminarem pel bosc
sense ser molestats.
Escoltarem els passos
de les nostres sabates,
havent deixat el poble
per viure el seu amor.
Un amor de sabates,
tancades tot el dia,
i que respiraran
al compàs de la saba.
mardi 15 septembre 2026
Vaixell de cotó
Un vaixell de cotó,
un vaixell de llençols,
per preparar l’hivern
al final de l’estiu.
Un vaixell de mots tendres,
un vaixell de paraules
per adornar les nits
amb ensomnis sobtats.
Un vaixell de caoba
com un moble secret
per tancar-hi les cartes
que mai no ens escriurem.
Le jour de l’hôtesse
La table était dressée
en ce quinze septembre
pour célébrer l’hôtesse
qui soufflait ses bougies.
Des bougies volatiles,
des escarbilles d’or,
sur la nappe tendue
au cœur de la journée.
Nous parlâmes français,
évoquant le passé
et les géographies lointaines
de Sakhaline et d’ailleurs.
Nous étions peu nombreux,
nous étions des milliers
et des millions d’instants
sur chacun des sourires.
© Laurence Ronsiaux
A l'hora del dinar
Midi le juste y compose de feuxLa mer, la mer, toujours recommencée !Paul Valéry
és olor de xiprers.
De la mort enterrada
a l’ombra de l’estiu.
He passat pel meu barri,
a l’hora del dinar,
olorant la dolçor
dels xiprers que m’esperen.
He pensat en ma mare
que dorm al costat d’un.
D’un xiprer de poetes,
a l’hora del dinar.
Brodat
que ha deixat el lli fi
per volar cap als ulls
de la filla poeta.
Poeta dels objectes
i del seu parlar franc.
La A és d’un ocell
de plomatge blau cel.
La tija porta flors
de color vermelló:
Els tres cors bategant
dels fills de l’Angelina.
Amis
J’aime cette photo,
très simple et sans apprêt.
Des amis qui devisent
sans penser à demain.
Il y a cette douceur
qui transcende l’instant
et joue de cent couleurs
pour remercier le monde.
Le centre de la France,
cette aiguille plantée,
attendait ces amis
goûtant leurs retrouvailles.
© Téva
El pa d’en Tomeu
És un pa ben rodó
amb una estrella a sobre.
Un estel dibuixat
per seduir la sort.
No hi posa mai sal.
La sal ve dels ulls nostres
que ploren en menjar
una llesca de pa
amb un rajoli d’oli,
oli verge d’oliva…
…amb un pessic de sal.
© Tomeu Pons
Cicles i cercles
Uns cicles ben rodons.
Uns cercles allargats.
De la muntanya al mar,
mai el riu no s’atura.
Milions de gotes d’aigua,
tan semblants i distintes.
Uns reflexos del sol
dins dels ulls dels poetes.
Els deixarem enrere
aquests cercles rodons
i allargarem els cicles
fins al final dels temps.
Enamorats de setembre
d’un dia de setembre,
asseguts a la taula
d’una illa de verdor.
Enmig del seus amics,
de pares i germans,
han fet del seu amor
el bressol de les hores.
Tot pensant en veu baixa
en el futur bressol
que portarà a París
la dolçor del Berric.
Riu pensant
Pensant en Argelers,
en la costa llunyana,
en la platja de sorra
amb els llaüts penjats,
el bon riu s’ha omplert
de la frescor tan verda
de la frondositat
que viu a les altures.
Ha begut de la terra,
a prop de la frontera,
la saba de poetes
que miren cap al mar.
© Maite Barcons i Reniu
Poesia-desig
poesia-desig.
Desig de ser llegit
a trenc d’alba mateix.
Uns mots xiuxiuejats
al cau de ton orella.
Un bes de llavis closos
i de somnis oberts.
Les hores han perdut
el seu ritme d’ahir.
Ara comença un dia
d’amor i de records.
lundi 14 septembre 2026
Sous la ville
J’ai gratté sous la ville
puis je t’y ai trouvée,
ma lectrice discrète,
aux yeux émerveillés.
Et j’ai cessé d’écrire
et même de t’écrire.
Tu étais poésie
et moi je te lisais.
Alors j’ai recouvert
mon trou improvisé,
car je savais que là
ma muse m’attendait.
En lisant, en écrivant
L’éternité n’est pas immobilitémais mouvement.Corinne Atlan
Il n’est que de te lire
pour voir un rossignol
se préparer au chant.
La lenteur de l’instant
a des reflets de rouge
et de bleu mordoré.
Je ne sais pas de blancs
qui ne soient de paroles.
Paroles suspendues.
dimanche 13 septembre 2026
Silencieuse chorale
Silencieuse chorale
que celle des amis
qui en trente-cinq carrés
ont décliné l’amour.
L’amour de l’univers,
de la voûte des cieux,
et de l’astre nouveau
qu’ils peignent à l’unisson.
Silencieuse chorale
où chacun a donné,
au-delà de la toile
son âme émerveillée.