samedi 3 octobre 2026

Octobre rose

Et octobre a rosi

en son commencement.

Du jardin il a pris

les couleurs de l’aurore


et le regard de celles

qui se tiennent la main

pour porter la parole

de l’espoir qu’elles essaiment.


J’aime l’octobre rose

et les pâtisseries

que mes amis d’ici

dessinent sur vos lèvres.





















© Boulangerie Thellier

Action de grâce

Je remercie la vie
non pas la vie grandiose
mais la vie toute simple
telle qu'elle me fut donnée.

La vie et la parole.
Les paroles d'amour
et les vers d'amitié
que l'insomnie prépare.

Et je fais de mes nuits
le ferment de mon être
afin de rendre grâce
au monde qui l'anime.




Compartir

Han compartit el beure,
el beure amb el menjar,
asseguts a la taula
d'on mirem els partits.

Mes de partits n'hi ha cap.
La pantalla és d'aquí.
De llibres i receptes,
d'amor i de passió.

I la carn a la brasa
que degusten plegats
és el vincle comú
que nos uneix a tots.





Saviesa de la terra

Saviesa de la terra,
de la terra dels porcs
i de les porquejades
que nos fan degustar.

Són amics de tostemps
i de mans generoses.
Quan els veiem plegats
les carns estan trinxades.

I de la brasa al plat
nos regalen els mots,
els mots de nostra terra
que han sabut cantar.




Le maître du feu

Le maître du silence
est le maître du feu.
Il sait quitter les chants
pour écouter les braises.

Et le temps n'a plus d'heure
mais il a une odeur :
l'odeur de la grillade
des cailles sur la plage.

Une plage de fer
et de passion rougie,
pour préparer les plats
qu'il offrira bientôt.





Entre eux et avec nous.

De amis parmi d'autres,
des amis des plus nôtres
qui ont su se ménager
un coin dans le café.

Un coin pour discuter,
un coin pour savourer
le plaisir du partage
entre eux et avec nous.

Et l'or de la soirée
a su les vivifier...
...À moins que ce soient eux
qui nous aient vivifiés.




Sempre endavant

Ha tornat de la vila
un amic estimat
per compartir la sal
de la vida del poble.

Ha parlat el seu cor
malmès pel passat brusc.
Un cor pintat de sang
i de l'or de l'equip.

I nos ha recordat
que cal avançar sempre
amb la força conjunta
dels companys reunits.




Retorn a la terra

Al Paco i la Corinne

Tornaré a la terra,
a la terra dels meus. 
A la crosta gruixuda
de sal i de marès.

Oblidaré les hores
passades en l'absència
imaginant la pell
dels ullastres amats.

Tornaré al passat
dels meus avantpassats.
Buscaré als afores
tot el que m'ha mancat.

mercredi 30 septembre 2026

Un homme apaisé

Il est l’homme tranquille,

serein et apaisé,

qui porte dans ses yeux

la vie de sa famille.


Les couleurs de la terre

et les mots de l’esprit.

Le vent des paysages

et le feu des émaux.


Il sait les rassembler

pour les offrir au nord

du berceau minorquin

où naissent les poètes.


Il ne demande rien

mais il nous offre tout.

Le temps s’est arrêté

pour mieux le savourer.





dimanche 27 septembre 2026

Salutació

He saludat la lluna

en sortir de la casa.

Li he besat la cara

amb mos ulls afamats.


L’he deixat a l’esquena

per anar cap al sol.

Mes sentia a la pell

sa carícia lleugera.


I he donat la volta

al poble dels meus dies

per retrobar la llum

de la lluna rodona.





samedi 26 septembre 2026

Pensée

J’ai pensé à l’amour.

À l’amour des poètes

qui est amour du monde.


La plume est gratitude

de qui peut la manier

pour parler à plusieurs.


À plusieurs des poètes

qui rêvent sans écrire

et aiment sans voler.


Voler en haut des cieux

ou bien voler le feu

des dieux qui nous regardent.


J’ai pensé à l’amour.

À l’amour des poètes

puis je t’ai regardée.

Una carta sincera

He deixat a la bústia

una carta sincera

sense nom ni adreça.


Una carta tancada

amb una fulla a dins,

de plataner hirsut.


M’han dit que de la bústia

han tret un vaixell verd

amb veles de paper.

Poetes pel carrer

Con un único capote.

Federico García Lorca



Poetes pel carrer,

pel carrer de la mar

entre parets obscures.


Poetes sense llum,

poetes temptejant

i parlant d’una veu.


Una veu reunida

per l’amor absolut

de les vocals obertes.

Qui dit...

Qui dit que le regard

s’en va avec le souffle

et les feuilles d’automne,

orphelines de l’arbre ?


Qui dit que la pensée

disparaît au matin

de ce jour d’infortune

qu’on appelle demain ?


Qui dit que les caresses

s’effacent à jamais

dans ce désert glacé

qui succède à la vie ?


Moi j’écoute le vent,

le vent de l’équinoxe

qui m’apporte la voix

de celle que j’aimais.

A ritme d’illa

Un vaixell de blancor
ancorat a la roca 
cap al llevant de l’illa
on les hores esperen.

Una taula de pi
amb perol d’aubergínies,
guitarres i cançons 
per ritmar les converses.

La foscor de la nit
és tinta salabrosa
per escriure plegats
unes cançons d’amor.




vendredi 25 septembre 2026

Un jugador de bàsquet

Un jugador de bàsquet,

un amant de la vida.

Ha fet de la canasta

un ingredient del dia.


Hi sol anar fosquet,

a finals de la tarda.

Sol o amb un servidor

que li vol fer costat.


Estètica dels gestos

i domini de l’hora.

Quan han tocat les vuit,

ens hem anat tots dos.





mercredi 23 septembre 2026

El balcó de Maria

In memoriam Maria Lluïsa Serra


El balcò de Maria,

na Maria Lluïsa,

obert cap a les aigües

del port i del passat.


El balcó de Maria

és una biblioteca,

d’esquena a tots els llibres

que s’hi guarden tostemps.


El balcó de Maria

ensenya la paciència

i dona a cadascú

un xic d’eternitat.





Trobarem

Trobarem a faltar

la lluna de setembre,

d’aquest mes de setembre

tan rodó i tan ple.


No l’haurem pas perduda.

La trobarem a faltar.

Trobarem a faltar

la lluna dels miratges.


L'astre dels somnis vells.

Dels somnis d’infantesa

quan el mar s’estirava

dessota el seu reflex.





Contraris per suavitzar

    A n'Àngel, hortolà de Déu

Suavitzaré contraris:
el vermell de la fruita
amb el verd de la tija.

La lluïssor dels bitxos
amb els solcs de la mà
que els aguanta plegats.

Suavitzaré contraris:
el vivor del collir
amb el temps de la planta.




Desgranarem

Desgranarem la fruita

dels desitjos perduts.

La magrana rosada

que tenim dins la mà.


Hi trobarem granets

dels passejos d’abans

a la vora del mar

amb un barret d’ala ampla.


Em parlarà ma mare

amb la seu veu trencada

m’ensenyarà la llengua

que m’acompanya sempre.