vendredi 21 janvier 2022

Pubis angelical. Una petita al·legoria de l'amor angèlic i del sexe demoníac en temps prepandèmics.

Vint-i-nou nits a Sant Petersburg en trenta-dos capítols. Un llibre prim i dens que combina elements de bildungsroman, novel·la d'enigma i al·legoria. 

Coincideixen dos joves estudiants catalans a la ciutat de Dostoievski amb motiu d'un curset de rus dedicat essencialment als verbs de moviment. El duet fa pensar en els dependents del film Tapas del José Corbacho. Mentre l'un -el Roger-  és reflexiu i inquiet, l'altre -l'Àlex- s'inventa relacions íntimes amb veïnetes de la residència.

Arran d'una trompada tan violenta com inesperada amb un personatge sulfurós -el Serguei alias Vladimir-, l'Àlex entrarà dins una veritable maquinació eròtico-sexual abans de  baixar als inferns orgíacs i de tornar a la vida anterior després d'un terratrèmol tan al·legóric com narrativament real.

Dues-centes pàgines que es llegeixen d'una tirada. Bon ritme, narració precisa, estil concís i eficaç.

Precipiteu-vos-hi...lentament.

Jordi Ubach, Vint-i-nou nits a Sant-Petersburg, 96 EDITIONS, 2019, ISBN 978-84-17213-56-5





Un niu

Un niu invisible,
sense branquillons
ni plumissol,

un niu de dits creuats,
suor i besades, suau
cau de sirena a l'hora

violeta dels batecs lents.
Un niu que neix i desapareix
quan es fonen els amants.

La rosa als llavis

Tèbia rosada a l'alba,
la flor s'obre als llavis.
Profunda tremolor.

mercredi 19 janvier 2022

Remudes i remuides

Fujo de la novetat, brillant
i avorrida, m'estimo més sentir
la veu ronca dels veïns al vespre

i el tacte dels objectes gastats
per estimats: remudes i remuides,
andròmines del meu traster mental

que beu de la saviesa del Vallespir
i de l'alegre plana del Rosselló.
Et voilà...

Finestres i finestretes

Als foetes Lionel, Pau, Juanjo i Damià

Què faria sense finestres,
finestres obertes al món,
bocinets de temps aturat,

fragància de llocs amats
en silenci per uns lladres
benèvols que encarnen llocs

en desaparèixer, de sobte,
rere la finestreta sòbria
d'una capsa d'acer negre?














By Courtesy Of Lionel Itie

Onatge sedós

Arraconades, hirsutes,
escabellades pel vent
glaçat de gener,

les herbes són geloses.
Geloses de l'onatge llis
i sedós que va estimant,

a batzegades parsimonioses
i repetides, la riba tímida
de sorra fina i enrojolada.















By Courtesy Of Damià Coll

Pro nobis

Imatge borrosa, maldestra; com una voluntat
secreta de preservar la intimitat. Una taula
plegable, coberta amb unes estovalles verdes,

com per un àpat campestre. Work in progress.
Distintes etapes d'un herbolari únic. Ploma
pacient i elegant que explica i invita.

En assecar-se entre les pàgines de la guia,
les flors han deixat la individualitat estèril
per una universalitat servicial. Pro nobis.




Coral

Una sala glaçada, els dilluns
a la nit. S'hi aplega gent ben
abrigada. L'home gros, la dona

baixa; veus tenebroses o de cristall.
Tantes històries callades de sobte
Busquen l'uníson rar, la concòrdia.

La trobaran un diumenge de gener, tard.
Dia del bon Senyor i de l'esforç. Coral
humana, senzillament humana. Memory.

Desig

Quin desig és el teu,
dona bruna d'ulls vius?
La molsa freda del rierol

o la sorra fina de la mar?
Com una llibreta diària,
tancada per una goma verda,

el desig s'amaga entre línies
de tinta blava. Deixem-lo viure 
i desfogar-se silenciosament.

Una conversa en francès

Taula blanca, estreta. S'hi apleguen
jubilats de la contrada, per una hora.
Ni més, ni menys. Xerraran en un idioma

que no és pas el seu, amb fluïdesa. La noia
que els guia, delicada, ve de Bretanya.
Els deixa navegar per aquest oceà de mots

i girs retrobats. Records de la infantesa.
La fàbrica als dotze anys, els pares franquistes
o el parvulari en terres andorranes. Respecte...