mardi 15 septembre 2026

Vaixell de cotó

Un vaixell de cotó,

un vaixell de llençols,

per preparar l’hivern

al final de l’estiu.


Un vaixell de mots tendres,

un vaixell de paraules

per adornar les nits

amb ensomnis sobtats.


Un vaixell de caoba

com un moble secret

per tancar-hi les cartes

que mai no ens escriurem.

Le jour de l’hôtesse

La table était dressée

en ce quinze septembre

pour célébrer l’hôtesse

qui soufflait ses bougies.


Des bougies volatiles,

des escarbilles d’or,

sur la nappe tendue

au cœur de la journée.


Nous parlâmes français,

évoquant le passé

et les géographies lointaines

de Sakhaline et d’ailleurs.


Nous étions peu nombreux,

nous étions des milliers

et des millions d’instants

sur chacun des sourires.













© Laurence Ronsiaux

A l'hora del dinar

Midi le juste y compose de feux
La mer, la mer, toujours recommencée !
                                                 Paul Valéry

La flaire de la mort
és olor de xiprers.
De la mort enterrada
a l’ombra de l’estiu.

He passat pel meu barri,
a l’hora del dinar,
olorant la dolçor
dels xiprers que m’esperen.

He pensat en ma mare
que dorm al costat d’un.
D’un xiprer de poetes,
a l’hora del dinar.

Brodat

Un brodat de natura
que ha deixat el lli fi
per volar cap als ulls
de la filla poeta.

Poeta dels objectes
i del seu parlar franc.
La A és d’un ocell
de plomatge blau cel.

La tija porta flors
de color vermelló:
Els tres cors bategant
dels fills de l’Angelina.















© Marta Blàzquez

Amis

J’aime cette photo,

très simple et sans apprêt.

Des amis qui devisent

sans penser à demain.


Il y a cette douceur

qui transcende l’instant

et joue de cent couleurs

pour remercier le monde.


Le centre de la France,

cette aiguille plantée,

attendait ces amis

goûtant leurs retrouvailles.











© Téva

El pa d’en Tomeu

És un pa ben rodó

amb una estrella a sobre.

Un estel dibuixat

per seduir la sort.


No hi posa mai sal.

La sal ve dels ulls nostres

que ploren en menjar


una llesca de pa

amb un rajoli d’oli,

oli verge d’oliva…

…amb un pessic de sal.













© Tomeu Pons

Cicles i cercles

Uns cicles ben rodons.

Uns cercles allargats.

De la muntanya al mar,

mai el riu no s’atura.


Milions de gotes d’aigua,

tan semblants i distintes.

Uns reflexos del sol

dins dels ulls dels poetes.


Els deixarem enrere

aquests cercles rodons

i allargarem els cicles

fins al final dels temps.

Enamorats de setembre

Són els enamorats
d’un dia de setembre,
asseguts a la taula
d’una illa de verdor.

Enmig del seus amics,
de pares i germans,
han fet del seu amor
el bressol de les hores.

Tot pensant en veu baixa
en el futur bressol
que portarà a París
la dolçor del Berric.











© Raphaël M.

Riu pensant

Pensant en Argelers,

en la costa llunyana,

en la platja de sorra

amb els llaüts penjats,


el bon riu s’ha omplert

de la frescor tan verda

de la frondositat

que viu a les altures.


Ha begut de la terra,

a prop de la frontera,

la saba de poetes

que miren cap al mar.













© Maite Barcons i Reniu

Poesia-desig

Poesia amorosa,
poesia-desig.
Desig de ser llegit
a trenc d’alba mateix.

Uns mots xiuxiuejats
al cau de ton orella.
Un bes de llavis closos
i de somnis oberts.

Les hores han perdut
el seu ritme d’ahir.
Ara comença un dia
d’amor i de records.

lundi 14 septembre 2026

Sous la ville

J’ai gratté sous la ville

puis je t’y ai trouvée,

ma lectrice discrète,

aux yeux émerveillés.


Et j’ai cessé d’écrire

et même de t’écrire.

Tu étais poésie

et moi je te lisais.


Alors j’ai recouvert

mon trou improvisé,

car je savais que là

ma muse m’attendait.

En lisant, en écrivant

L’éternité n’est pas immobilité
mais mouvement.
                        Corinne Atlan

Il n’est que de te lire
pour voir un rossignol
se préparer au chant.

La lenteur de l’instant
a des reflets de rouge
et de bleu mordoré.

Je ne sais pas de blancs
qui ne soient de paroles.
Paroles suspendues.




dimanche 13 septembre 2026

Silencieuse chorale

Silencieuse chorale

que celle des amis

qui en trente-cinq carrés

ont décliné l’amour.


L’amour de l’univers,

de la voûte des cieux,

et de l’astre nouveau

qu’ils peignent à l’unisson.


Silencieuse chorale

où chacun a donné,

au-delà de la toile

son âme émerveillée.














© NMNPEMBSJU

Sota l’estrella groga

Sota l’estrella groga

i dessús la foscor

s’han pintat cinc caràcters

de colors barrejats.


Formen una paraula

que expressa la riquesa

de les vides humanes

i dels encontres vers.


De la A a la A,

del principi al principi,

ens diuen l’infinit

de la bondat del món.





Lettres éphémères

Sur un petit biscuit,
j’ai vu en capitales
le prénom souriant
de mon bon petit fils.

Des lettres éphémères
à déguster bientôt
entre des cochonnailles
et des produits du cru.

Cette inscription gravée
imprime dans mon cœur
la joie d’une soirée
qui n’est pas éphémère.




Metgessa dels pobres

Una metgessa jove

i rica d’experiències,

entre cinc continents

que la venen a veure.


Curadora de cossos,

és cuidadora d’ànimes.

Els torna els seus somriures

que han perdut en venir.


La metgessa dels pobres

és rica d’individus,

de joves i de vells

que l’han vingut a veure.