La por de la por

Jo tinc por de la por,
la paor de l'absència,
del silenci sobtat
dels éssers estimats.

Jo tinc por de son ombra,
com companya callada,
dels meus passos estrets
a la vora del riu.

Jo tinc por del demà,
de les noves paraules
que vindran per venir
a fer-me companyia.

I mentrestant jo visc,
collint la farigola
dels afores del poble
en dolça remembrança.

Record dels estimats
que xiuxiuegen tots
al cau de mon orella
per treure-me la por.