després de la jugada.
Els petits han rebut
un diploma oficial.
El reconeixement
dels més grans de nosaltres
cap als nous jugadors
i els seus entrenadors.
A la paret de casa
ensenyaran l’orgull
de jugar pel vilatge
que els seguirà tostemps.
La taula del diumenge
no és del capellà.
L’abraça el bon marquès
a la capella nostra.
Tovalles vermelló
com altar de les viandes.
Una ampolla de vi
per espelma fugaç.
Esmorzar de diumenge
d’embotits i ventresca.
No hi falta cap detall
ni la carn de perol.
Quatre vegades deu
trenta-nou més un sol.
La Marta és jugadora
de nombres i guarismes.
Avui farà quaranta,
quaranta anys de presència
al món on un sol pot
aportar tant alhora.
I l’arbre s’ha cobert
de fulles de paper
amb el nom dels seus fills
i de la casa entera.
Gaudim els quaranta anys
de la nostra cunyada
amb uns mots emmarcats
de colors i passió.
il·lustracions: Roser Blàzquez
T’estimo en català
et je t’aime en français.
Desdoblament estrany
que je lis sur tes lèvres.
Car mes mots sont les tiens
quan bec de les paraules
que m’ensenyes rient
sans penser à demain.
M’agrada aquest present
qui s’allonge toujours,
a cavall de l’Albera
où nous rêvons parfois.
No tenim avenir
car nous le dessinons
amb nostres mans creuades
sur l’encre de nos mers.
Tu m’as appris à vivre
sans penser à demain.
I tu m’has regalat
l’eternitat dels mots.
Un teatre a les fosques.
Dues dones xerrant...
I ja s’obre l’escrit,
ensenyant les tramoies.
Dues hores ben plenes
de veus i de lectures.
S’han reunit els clubs
per compartir passió.
Un divendres d’abril
al fons de la colònia;
ja sento respirar
els obrers d’aleshores,
assajant pastorets
per inventar un món
que esdevindria el nostre
al fil de les lectures.
Dans l’austère recoin
de son sous-sol ombreux,
mon frère s’est livré
au plus beau des hommages.
La lecture en français
des vers de Gumersind,
poète et céramiste
qui nous unit tous deux.
Tous deux ou bien tous trois
tant ses langues voyagent
au cœur de la famille,
par delà le trépas.
Le trépas de ses sœurs
et de sa nièce aimée,
notre chère maman
qui semble l’écouter
depuis le haut du ciel
ou l’anse de Collioure
où se mirent les eaux
de notre mer à tous.
El petit flamenc blanc,
un ocell de peluix.
El mirall dels monts clars
vorejant les salines.
El rosat li vindrà
quan es faci més gran,
captant dels molts fotògrafs
l’objectiu despietat.
Mes de moment gaudeix
de la blancor de sal
i del respecte intacte
d’un fotògraf curiós.
Han fet caure parets,
les parets de fredor,
i n’han creat de noves,
de fulles i cel blau.
Terrassa de l’abril,
terrasse du printemps.
S’hi beuen galopins
amb un rall renovat.
Un poeta assentat
els acaba de dir
que cal escriure aviat
unes noves fafades.
foto: Fafa
C’est un civet de l’ombre
qui mijote à feu doux.
Du sanglier en pièces
fondant dans de la bière.
De la Guinness si sombre
qu’on oublie qu’elle existe,
quand les soirées de matchs
finissent dans la nuit.
La viande s’attendrit
au contact de la bière
et le vent du midi
s’inspire de l’Irlande.
Esmorzar de divendres
al costat de la bota.
Dues copes de vi
en mig de porquejades.
Fuet i cansalada
ja ballen de bracet,
esperant la vinguda
d’un paté de bolets.
Un matí qualsevol
amb amics dels millors.
El molt generós Franck
i l’elegant Bernard.
C’est un bouquet de fleurs
qui a longtemps séché
contre les poutres sombres
de notre bon café.
Il a pris les senteurs
des civets qui mijotent
et les éclats de voix
des habitués heureux.
Semaines de silence
en haut du brouhaha...
Et voici que des muses
le tirent ici-bas.
Il connaîtra bientôt
d’autres fleurs de Palau.
Des amours de ruisseau
et le vent de la plaine.