Una lliçó

Obre l'armari,
olora'n la fusta,
no importen els gots
ni els llençols plegats.

Rere cada objecte endreçat,
s'amaguen les paraules,
de ta llengua i de la meva.

Així aprendràs que un ganivet
és un couteau, tan suau i tan tallant,
i la sopera une soupière tan fumejant
a cada banda de la muntanya sagrada.

Faràs errors, ells somriuran entendrits.
De tu mai es riuran, que aprendre llengües
és de dones i homes i Déu un mut entristit.

Vorejarem

Vorejarem la costa,
el matí de Sant Joan,
entre algues i farigola,
llapins i orades dentades.

Vindran uns caballets eixuts
amb rodones ortigues,
uns lents cargols de brasa
amb allioli dispers.

No ens aturaran fronteres
ni les defugirem, que Cervera
té tres caps,el matí una llum,
i nosaltres dos cors emparellats.

Vintidós

A la valenciana,
apressuradament,
sense cap guionet,
com una fuetada
sobtada.

Tan a prop les serps
que el vent les uneix
en tres síl·labes
dentades.

Dia de després del solstici,
quan l'any marca un pas lent,
abans de precipitar-se, de juny
a desembre.

Nit de solstici

Nit de lluna i solstici,
la més curta de l'any,
quan belluguen els balls,
rere les portes tancades.

De rialles i precs llargs,
de frecs sobtats i carícies
profundes, quan exhausta
la barca, defugeix el port bo.

Nit de sol i solstici,
quan ja pensen el dies
en fer-se més curts, perquè
la vida transanual bategui.

Un drap

Un drap de coton jaune,
qu'avait pâli l'attente
des heures sans horloge
derrière les volets clos.

Un drap tendu, soigneusement
ajusté au matelas somnolent
et qui s'envole soudain sous
le faix impromptu des amants.

Un drap de coton jaune,
que le silence désormais chiffonne, 
dans l'attente du matin frais et
des bras parallèles qui le halent.

Una xarxa

Una xarxa silent,
de cotó tendre i fi,
sense peixos ni blat
i plena de silencis.

Una xarxa de nit
d'abans del pleniluni
quan s'adormen els cossos
fugissers del solstici.

Una xarxa estimada
per qui s'hi deixa prendre
i espera de l'amant
l'abraçada iodada.

Trobarem

Trobarem d'altres moments,
d'altres coses. Una espiga
de blat de muntanya, el cor

olorós d'un camí ombrívol,
el raig glaçat d'una font
qualsevol, l'exquisida flaire

d'un peu de porc desossat.
Ballarem sota les estrelles
i ens unirem a la vora del riu.

Une fête des pères

À mes enfants

Des éclats de voix et de mots,
à des heures diverses. Égales
inflexions d'enfants devenus

grands et qui offrent à leur père
le plus beau des présents. Précieuses
pierres, lune platine sous la main,

la conversation prend la tournure amène
des complicités de naguère. L'écran replié,
la nuit venue, le sourire ne le quittera plus.

Calamarsa de porcellana

Calamarsa sobtada al començament
de l'estiu. Trossets brillants
de porcellana que omplen el pati,

mentre, a dintre, s'esperen invitats
amb canelons fumejants. No podran sortir
ni fer-hi sobretaula, hauran de quedar-se

al saló, retrobant en les cartes de joc
l'emmirallament de la calamarsa que jugava a 
esmicolar platets per trencar el glaç de l'espera.

Une étoile en papier

L'enfant se tient sage, sur la petite chaise
en bois. À sa gauche, sa tante, aimante,

fait craquer les pages d'un livre curieux,

fait de bouts de papiers collés, de mots

et de couleurs. L'enfant s'amuse et rit,

elle cherche à saisir les boucles brunes

de la lectrice qui allonge exagérément

les syllabes du conte. Elle vit son prénom

d'Étoile, tandis que le papier défile.

Tres gira-sols / Trois tournesols

El poeta s'ha callat,

ha canviat els mots bruns

pel fang roig. A poc a poc,

se l'està blanquejant com

mim mut davant del mirall.

I amb una mà agosarada,

fa néixer tres gira-sols

punxeguts a aquesta cara

de la lluna que m'embadaleix. 

***

Le poète s'est tu,

il a échangé les mots bruns

contre l'argile rouge. Peu à peu,

il la blanchit et blanchit encore

tel un mime muet devant son miroir.

Et d'une main audacieuse,

il fait naître trois tournesols

pointus sur cette face

de la lune qui ne cesse de m'ébahir.

By Courtesy of Éric Talavan... 

...i Gumersind Gomila.

Un savi a la biblioteca dels sants

In memoriam Juli Moll

S'ha mort un home bo, un home de bé.
Com pel vent d'estiu entre les fulles

verd pàl·lid d'un desmai, tremolen

els fulls religiosament guardats 
d'un savi menorquí i, calladament,

en homenatge discret, unes ciutats

antigues, més enllà de serres i mars,
ploren el seu arqueòleg pacient, amant
de la vida dels pobles, sota els seus noms.

Dubtes alfabètics

T'has enamorat
d'una bella sargantana.
Amb B alta o baixa?

Guies

Tancats els ulls, t'he guiat, 
a palpentes, pels meus mots
i la meva sintaxi de cada dia.

I m'has seguit, determinadament,
sense témer mai les equivocacions,
ni l'agra rialla dels incultes.

Oberts els narius, m'has guiat,
entusiasta, pels viaranys escarpats
de la teva llengua. I ens hi hem trobat.

Merveilleuse clairvoyance

Merveilleuse clairvoyance
de l'aveugle d'une heure,
qui, de la vie, se fait vigie,

oubliant le feu des images,
se concentrant sur la voix
hachée des prompteurs, 

les fautes, de langue, d'esprit,
l'escroquerie insidieuse de vains
crieurs criards. À la petite semaine.

Amorosir

M'aniràs amorosint l'estiu,
de Sant Joan a Sant Miquel?
Moviment lent dels llavis

sobre la pell desitjosa.
Alenada de frecs i converses.
El llit com una barca blanca.

Ja m'has amorosit tot un any,
sense frontera ni rigor hivernal.
I la vida, d'amor, s'ha tornat tova.

Deux ans

Deux ans ont passé,
depuis ton cliché
du blé en herbe,
à Err, dense, dru.

Et voici l'offrande
du miroir des eaux
avec ses plantes grêles,
et la frontière arborée.

Au centre, est le ponton,
ce xylophone silencieux
de planches disjointes,
sans nulle barcasse

pour s'y reposer, ou bien
entretenir le rêve vigoureux
d'un départ vers l'ailleurs,
toujours possible. Vers l'Orient.

La lumière m'a pas d'heure,
le calendrier s'effeuille.
Toujours aussi belle, la photo
est une horloge en paix,  sans prix.

By Courtesy Of Lionel Itie

Babel llustrejant

Has deixat enrere la llengua 
dels avantpassats, uns humils
pescadors de la costa de l'illa.

I t'has calçat sabates noves,
caminant per les roques dentudes,
cap cot, enraonant en silenci.

Has donat als llavis, la llengua,
el paladar, les dents, una plàstica
nova, inventant sons guturals

i xiulets fins de serp fadrinarda.
No t'has creuat amb ningú. Volies xerrar 
amb el bon Déu. Aleshores Babel llustrejà.

Un bot nou

Un bot nou, de cuir bo.
Dels flexibles i sòlids,
ja àvid de vi generós.

La primavers s'instal·la,
els somriures es treuen
la mascareta i despunten.

Ja és hora de talar arbres
i de coure pans i brioixos.
O de presentar un gran vídeo?

Rampell

Com un rampell, una alenada
sobtada, irreprimible, l'amor
dibuixa el meu somriure nocturn.

Hule groc, ball lent dels pocs
cotxes desvetllats, tictac del
petit rellotge xinès: la feina,

de nit, ens acobla, i els dits,
nostàlgics de la teva espatlla
nua, acaricien el teclat silent.

El mecanoscrit perdut

Fitxer esborrat per corromput,
introbable. Setmanes de feina
que s'esborren de cop i volta.

I l'esperança que torna a florir.
Tanco els ulls i retrobo la flaire
de les tardes a la biblioteca

estimada que em guiaven pel paper.
La música del tecleig i de la ment
que s'activa, busca, prova i troba.