Babel llustrejant

Has deixat enrere la llengua 
dels avantpassats, uns humils
pescadors de la costa de l'illa.

I t'has calçat sabates noves,
caminant per les roques dentudes,
cap cot, enraonant en silenci.

Has donat als llavis, la llengua,
el paladar, les dents, una plàstica
nova, inventant sons guturals

i xiulets fins de serp fadrinarda.
No t'has creuat amb ningú. Volies xerrar 
amb el bon Déu. Aleshores Babel llustrejà.