Una lliçó

Obre l'armari,
olora'n la fusta,
no importen els gots
ni els llençols plegats.

Rere cada objecte endreçat,
s'amaguen les paraules,
de ta llengua i de la meva.

Així aprendràs que un ganivet
és un couteau, tan suau i tan tallant,
i la sopera une soupière tan fumejant
a cada banda de la muntanya sagrada.

Faràs errors, ells somriuran entendrits.
De tu mai es riuran, que aprendre llengües
és de dones i homes i Déu un mut entristit.