dimanche 1 novembre 2026

Cargols i cargolines

Cargols i cargolines

enfilats a la branca

que va del sòl al cel.


La verticalitat

d'un vers de cercles crus

jugant amb els colors.


Què hi ha sota les closques

que s'aturen de sobte

per seduir els meus ulls?





© Carme Cloquells

Casualitat orientada

Amics de la setmana,

amics de fa ben poc.

Amics d’un berenar

compartit a les fosques.


Unes horetes suaus,

unes horetes tendres.

La mà d’un nen petit

dibuixant al sofà.


I l’entesa inaudita

entre persones noves.

L’orientació tranquil·la

de la casualitat.

Cala Pregonda

Em faré pregoner

de l’illa avantpassada,

de la blavor profunda

del mar que l’acarona.


Hi traçaré casetes

i platges petitones

amb els meus ulls cansats

del continent terròs.


Em faré traginer

pel camí de cavalls

i portaré als meus

els mots vius dels ancestres.

















© Joan Verger Servera

J'ai lu et j'ai relu

J’ai lu et j’ai relu

les mots des pauvres gens,

les mots des simples gens.


J’ai éteint ma télé

et fuit toute la haine,

la haine de mes gens.


J’ai passé en revue

les photos du cousin

et les mots de mon fils.


J’ai vu devant mes yeux

passer des cartons crus,

beiges dazibaos.


Puis la nuit m’a rendu

tant de visages jeunes

rejetant notre monde.


Un monde de journées

qui ignore les nuits

où l’on tremble de froid.


Un monde menotté

par la peur d’aujourd’hui

et l’effroi de demain.


J’ai lu et j’ai relu

ces mots et ces cartons.

…Je m’y suis retrouvé.