mercredi 18 mai 2022

Cronologia

Al Francesc Bitlloch

Has deixat els vells portolans,
afartat de iode i de llaüts lents,
i t'has encaminat cap a la duració.

Aquest camí lineal i accidentat del
temps on els homes ensopeguen, cauen,
s'aixequen i continuen, amb somriure

o ganyota. Dates, fets, contratemps,
gargots indesxifrables, sang, plors
i mocs. I t'hi has prosternat. 

                                            Humilment.

Món laboral

Onze llibres, prims, atapeïts
en un prestatge oblidat. Sense
ningú per manllevar-los. 

Tinta seca, paper cruixent.
La vida ha fugit i els homes,
aturats, perduts, ploren...

«Buscar trabajo», «Cerca de feina»,
les diferències no només són de mots,
de girs, d'accents... El món laboral

que encapçala el pi envernissat, sembla
inassequible per qui no té eines ni parla
la llengua del país on floreixen somriures.












À quoi rêves-tu ?

À quoi rêves-tu, devant ton écran ?
Les lettres défilent qui te parlent
de lointain, de terres arides,

d'êtres blessés. La pièce est calme,
tu ne cilles pas, le travail t'absorbe.
Moi, au loin, je suis une couturière

qui surfile de blanc cette toile écrue
d'un moment de ta vie. Ne ferme pas
l'écran, pas encore, je te prie. Je rêve.

Un incident

Un incident, petit. S'ha penjat
la xarxa sense fil de la biblio.

Cap cot, els usuaris segueixen
amb la rutina, teclejant ràpid,

com uns ratolins rosegant grans.
Per la finestra veig fils sòlids

amb ocells que saltironen cantant.
Em fan enveja i me'ls miro somrient.

Un fregall

Un fregall, dur, gastat,
apartat a la pica,
somiant en el repòs
d'un poal d'escombraries.

Ja el troba a faltar
la meva que frega,
i sens ell, es troba òrfena.

Un fregall coronat
de tant de bons records,
xerrades atzaroses,
frecs de mans enguantades.

Je suis celui qui est

Je suis celui qui est,
merveilleuse vanité
du prolétaire de Dieu,

à la vive progéniture
comme unique collier.
L'eau coule froidement

dans la main souillée,
comme naguère le sable
grouillait dans les mains

des enfants adorés. 
Un jour, imprévisible,
je serai celui qui fut.

La vida oberta

La vida oberta, amb batecs matiners
i badalls nocturns. Sense cap rutina
ni hipocresia. Un rierol cerdà glaçat

amb emmirallament de carlines. Paraules
i mots, frases i versos. Una imaginació
fecunda treta del quotidià fronterer.

Quan t'escric al cafè nostrat, tot sol
però no pas entotsolat, revisc el ritme
d'aquesta vida oberta, com un agraïment. 

Matinada

Hores sense busques... No buscàvem res.
La vida entrava per les escletxa fines
de les persianes velles,

amb cants d'ocells tímids, dins la foscor.
Fou un ball de llençols rebregats, gestos
tendres i roselles de mots.

No necessitàvem res, ni tan sols el recull
atzarós que acabaríem més tard, després
del cafè cremant i de la melmelada nostra.

mardi 17 mai 2022

Amb les pedres

Amb les pedres d'un collar,
has fet anelletes boniques.

Giragonses de colors i llum
de vitrall profà. Sumptuosa,

la pell es casa amb cabellera
i l'orella del cor, enllumenada,

espera l'homenatge d'uns mots fins
o, potser, el ventolí fresc del matí.





















© Joan Bagur Garrido (joies i fotografia)

No cuinis mai més

No cuinis mai més
que jo et cuidaré.

No cuinis mai més
que els plats són
d'herbes i de mots
i per tu els colliré.

No me'ls cuidis més
que jo per tu cuinaré.

M'han parlat

M'han parlat els ocells al dematí
en la penumbra de l'habitació.
No t'havies despertat, respiraves

profundament, d'esquena. Aleshores
els he sentit més nítids i gairebé
insistents, com xafardejant.

Aprofitant la teva inconsciència, i
fugint lents de les teves vergonyes,
m'han parlat de tu i he somrigut.

Taula oberta

Taula oberta, al vespre, al caliu.
Trobada castellera, amor, família,
comensalitat. Simfonia de verd clar.

Mai un petit enclavament no ha sigut 
tan obert al món i a la il·lusió senzilla
d'un sopar en comú.

Ampolles destapades, coberts famolencs,
riures i somriures donen ja el senyal
de partida d'una saborosa vesprada...



lundi 16 mai 2022

Un camió passa

Un camió passa. Lent, feixuc.
So ronc, desagradable. Contrast
violent amb la serenor dels llibres.

I vet aquí que m'entra una angúnia
brusca i fugaç. No tornaré mai més
a sentir aquest Pegaso -suposo- roncant.

Deixo les meves coses, i surto a cames ajudeu-me!
per a entreveure'l, si més no un segon. Silenci
esfereïdor. Se n'ha anat i no em tornarà a la ment.

Bellesa d'una flor

Una flor senzilla i bella,
ja cansada per la tija i
que l'Anaïs està regalant.

El lleó ha perdut les dents,
i la petita no té por. Callada
ja ens conta la vella història

d'una princesa sense corona,
a qui els ocells amics trenaven,
cada dia, una diadema de flors.










Un poeta d'ulls vius

El Martí s'ha enfilat als arbres
i s'hi ha fet un niuet ben fresc.
Un món de somnis i verdor.

Segur que en baixarà ben ple.
Ple de bocins de natura vella
a les butxaques, i noves al cor.

El Martí és un poeta, i encara
no ho sap. Escriu amb els ulls
i taral·lareja amb la memòria.



A la vora

Escric a la vora de ta finestra,
en toco el vidre fred d'aigua
i tanco els ulls. Cants d'ocells

em bressolen l'oïda. Lents, tossuts.
Mar i muntanya. Remembrança del mar
illenc i presència de la nostra terra.

Em deixo envair per aquesta presència
de la natura marginada del carreró.
A l'esquerra, ja creix l'herba. Nova.

Arquitectures

Pilars del temple viu,
de teixit coloraines,
faixes i pantalons,
antiga pagesia.

Amb balcons encegats
les cases miren tristes
el groc i els verds vius
que a la plaça s'aixequen.

Vindran hores nocturnes
i s'obriran finestres
sens castellers fugits
ni teixits de color.











© Marie Lopez

dimanche 15 mai 2022

Bandera corba

                                    Que sont les siècles pour la mer ?
                                                                            Max Gallo

Cel, mar i roca. Matisos més que colors.
Una bandera corba, infinita, car els homes
no tenen dret a tancar la vida en rectangles    

insulsos. I al bell mig, o a la vora, que és igual,
dos homes que xerren i ensenyen. Orbis terrarum,
ones repetides de sal, iode i agua. Curiosa barreja 

que ho diu tot. Les existències es compenetren
i les més noves guarden un pessic de les anteriors.
Pau, pau, i encara més pau. De gener a desembre.














© Tònia Coll, revista El Iris

La llengua de l'Einstein

E=MC2? Falòrnies! Al bon vespre
cerdà, castelleres i castellers
han abandonat els llibres de text

i s'inventen una altra física,
sense gravetat ni relativitat.
Damunt del Jean-Louis burleta,

la Célia treu una llenguassa rosa
que li faria enveja al vell Einstein.
Coses de la vida, força... i equilibri.















© Marie Lopez

Pare i filla

L'actuació ha acabat. En comença
una altra, com de carnaval, al so
joiós de les gralles.

Amb bandera de sang vermella, pare
i filla ballen al compàs dels músics.
La plaça major del poble s'ha fet petita

davant de tant de goig i serena bogeria.
Minuts massa curts amb desig d'eternitat.
Amb faixa o sense, ja somnien els castellers.















© Marie Lopez

Ingravetat

Qui pot creure encara en la força
mortífera de la gravetat? El Newton,
tan plenament absort, ignorava l'amor.

Aquesta jove parella li està demostrant
que, amb una pinya forçuda i ben verda,
es pot tutejar el cel de Cerdanya i

deixar-se acaronar per núvols de cotó
amb posat de pintura veneciana. Serenor
de qui sap que la física no ho explica tot.





















© Marie Lopez

Multicolor

Grisenc, gelós, el cel cerdà
no pot res. El Riberal ben viu
s'hi enfila. Pinya multicolor

i braços aixecats. Qui parla
encara de fronteres, al cor
d'un enclavament on la cervesa,

ben freda, es comparteix en gots
de plàstic transparent? Hores
de pau, goig i complicitat molta.






















© Marie Lopez

Indiscreció

Indiscreció, ma non troppo.
Fluïdesa de l'escriptura
en una pàgina de falgueres

serenes. L'imaginació corre
amb detalls de real. Silenci
de qui s'ha aixecat d'un salt

per posar cura a una escena
o deixar entrar sentiments
aliens i propis. Tan propis.










© Roser Blàzquez Gómez

Jardinet

Un jardí petit, de primavera.
Amb plantetes i mobles blancs,
barats i elegants. Harmonia

generosa. Per seure i xerrar,
escriure i somiar. Un jardí
bell i nou, a l'ombra fresca

d'un til·ler. Pau i concòrdia.
Sense ningú, mes impregnat de
la ment d'una autora estimada.





















© Roser Blàzquez Gómez

samedi 14 mai 2022

Embruixada

Una casa silenciosa
en un carreró aïllat.
Estreta i púdica.

Les fulles li mengen
la cara. Només té
un ull, mig aclucat.

Aigua fosca a dintre,
bullint de desig quiet.
Embruixada casa.



Dissimetria

Dissimetria perfecta. Bell oxímoron.
No hi ha cap paral·lelisme exacte.
Les construccions castelleres són

d'homes i de dones reunits. Alts, prims,
baixos, grossos, joves i vells. Semblants
pel cor i l'ànima i distints pel cos.

Moment fugaç, fútil per a molts profans,
essencial per a revelar el sentit fondo
de la vida. I donar-li les gràcies. 



Belleses

La bellesa és per tot,
lliure i entremaliada
ballen materials, sens

moure-se: formigó, maons,
rocs de ribera i herbes. 
Cap vorera ampla i neta

per a passejar-s'hi. Millor.
L'espai ens conta, pam a pam,
el nostre caminar per la vida.



Temps de conversa

Interrupció? Fora del temps?
No. La conversa és essencial
i manifesta la nostra humanitat.

S'hi parla de tot i la llengua
viu, sense fronteres ni límits.
Geografia de sentiments i llocs.

Demà pujarem a un enclavament.
Un cor enclavat dins un cos.
I nos hi regalarem. 




Mainada

Paraula bonica, amant,
imant d'entusiasme ver.
Cada mainatge hi juga

el seu rol, intercanviable.
Present i futur en moviment.
Educació en sentit primer.

Guiats pel món casteller,
ja s'encaminen per la vida.
I un dia guiaran ells.




στρατηγóς

El temps s'ha aturat. Una mica.
Els estrategs dissenyen. Paraules
poques i encertades. Un llenguatge

curiós per qui no hi està acostumat.
Colors imantats i un grapat de noms
que cobren coherència. Torre de Babel?

Que no. La llengua hi és única i riu.
Dintre de ben poc cadascú hi encarnarà
un rol eminent. Estratègia fructífera.




jeudi 12 mai 2022

Silenci

M'agrada el teu silenci a la tarda,
tendre degoteig de segons al caliu.
Me l'estic escoltant fins a ensordir.

Aleshores, sento bategar ronca la sang
que ens uneix a banda i banda dels rocs.
Tanco els ulls i volo, ràpid i lleuger

fins a una basseta, a dalt de la Cerdanya,
on uns capgrossos amenitzen l'aigua glaçada,
sota el somriure immens d'espinoses carlines.

Fotògrafa fotografiada

Aliena, per uns instants,
a l'entorn serè d'un bell
diumenge cornellanenc,

la fotògrafa ajusta l'arma
carregada de futur. Serietat,
concentració. L'única fantasia

sorgeix de les ungles vermelles
que juguen amb unes banderoles,
un davantal i la senyera.















© Fanny Jourda

Papallona de desig

Papallona de desig
que neix al cor viu
del ventre secret,

d'unes erugues fines
que s'inventen els dits.
Bassa d'aigua del celler

que oloro a les fosques,
silenciós, mentre el record
m'aporta el teu batec lent.

Amistat castellera

Elegants, els nouvinguts
a la colla s'enfaixen.
Pantalons impecables,

camises ben planxades.
Mocadors al coll o al cap. 
Ja no és hora de xerrar,

amb risc de ser castigat
per la cap de colla. Passes
lentes d'una gran amistat.





















© Fanny Jourda

Mirada, mirall, Mireia

Diumenge de verd mossegat,
paisatge de frecs i teixits.
Mirada fugaç, no pas fugissera.

No sentirem avui la veu de foc
de la Mireia, que nos sol ritmar
els assajos. Com un mirall petit,

condensa cadascun dels esforços
breus i intensos de la nostra colla.
I la màgia es fa llum. Intensa.















© Fanny Jourda

mercredi 11 mai 2022

Fer-los visibles

Misteris fondos del cervell
que els juga males passades.
I tu, mirant, escoltant,

esmicolant trossos de vida
aliena i tan teva. Fent de
cadascú un altre tu.

T'atures... No saps dibuixar
ni pintar. Llavors, amb mots,
Fes-los visibles. Please...

Personas buenas

Personas buenas, y solas,
por mirarte a los ojos
con terremotos extraviados.

Gestos y movimientos siguen
un compás que no entiendes
ni puedes prever o prevenir.

Entonces te vas por los cerros
de Úbeda y te inventas cuentos
chinos donde no pueden existir.

Harmonia

S'ha acabat l'assaig... Enfilada en un tamboret,
la cap de colla agraeix i planeja. Casualitat 
fructífera: reprodueix els mateixos gestos

que l'enxaneta de cartró al mur de la Vilbau.
Rialler, el president bromeja. Asseguts, els nins
s'inventen històries i juguen. La colla assaboreix

el moment i ja pensa el els dies i mesos venidors.
Els rellotges han perdut les busques i les ampolles
de cervesa artesanal esperen el seu moment. Harmonia.



mardi 10 mai 2022

Un cerveser fa anys

A l'Ali

Un cerveser fa anys, a dalt d'un castell.
Somriure permanent i bona traça de mag.
Enxaneta d'un dia, de mocador vermell

i camisa primaverenca, no trigarà a parlar
a cadascú, amb saviesa i generositat. Humor
de qui sap que l'única riquesa és d'ànimes,

amor i amistat. Mes els millors trucs de màgia
no seran seus sinó de la Sònia que multiplicarà
el sol en centenars de creps saboroses.



Arrugues

Arrugues boniques, ones de blat
sota els dits, xiuxiuejant baix
quan la mirada les acarona.

Arrugues discretes, de la cara
i del cor, cicatrius fenyudes,
de bon matí, a la pastera fresca

i que llueixen per si soles, sense
cap necessitat d'ungüent ni crema.
Lletra fina i delicada 
                            que m'agrada
                                                llegir.

Melmelades

Melmelades fosques, envasades
en pots de vidre gruixut i fred.
Melmelades de tomàquet verd, 

poncem o taronja amarga. Plenes
de sucre fos per a amenitzar
els esmorzars dels veïns.

Regalades molt dematí, a la fresca,
quan les converses i les rialles
no necessiten mel ni confitura.

Carxofes

A la Juliette i el Roger

Carxofes plenes, rodones,
guardades a l'ombra verda
del celler, esperant...

un dimarts dematí, serè,
i una conversa amistosa
entre veïns. Les carxofes

grassonetes no diuen ni piu.
Ben saben que seran un regal
per a aquell qui se'n regalarà.

Mots

Mots oblidats, mots perduts,
ja sense sentit, còdols secs
en un uadi polsegós.

I un bon dia, sortit d'entre
les pàgines del diari, lent
i minuciós, un pagès.

Pagès, la gesta del pa. Un pa
de cada dia, sucat en oli.
Pagès, la gespa on fa bon viure.

lundi 9 mai 2022

Elegància

La mare està llegint al jardí.
Pau i serenor, olor de tarongina
i refilets d'ocells.

Passen hores i pàgines. Ella sembla
viatjar, immòbil, per altres terres.
Faig silenci i me l'observo de reüll.

Quanta elegància!.. Sens que ningú
la miri o l'admiri. El rellotge, greu,
em crida l'atenció. Les cinc. Ja és hora.



Formigues i sargantana

Formigues del relat, petites,
inconscients, afartades de blat,
i que s'esfumen quan passo pàgina.

Sargantana verdosa del mur del darrere,
tan silenciosa com les formigues de tinta,
tan fugissera també. No he passat pàgina

però, tu, has passat de l'altre costat,
deixant buit, llis i trist, el mur del fons,
de formigó beix i somnis innombrables.

Un dolç xiuxiueig

Llegir-te, pàgina rere pàgina,
línia a línia, mot a mot. Escrutar
lletres i espais, marges i xifres.

Deixar-me emportar pels vint-i-un viatges
de la teva ploma, vestirme de vint-i-un botons
per acompanyar-te, a distància, i treure

dels teus escrits vint-i-una abraçades i tants
altres plors, somnis i rialles. Esperar per fi
que em regalis aquell dolç xiuxiueig final...

Engrunes

Engrunes petites, com granets
de sorra per l'hule vermell.
Record humil dels dies plegats.

Paro l'orella contra les estovalles,
i les escolto. Com una petxina grossa,
em parlen d'aire marí i remor d'onades.

Engrunes petites, com granets
de sorra per la platja d'Amor.
Galets ínfims de plaer infinit. 

dimanche 8 mai 2022

Triste arithmétique

Triste arithmétique
qui efface les hommes
et gomme les fenêtres.

Illusion de l'onde bleue
où le ciel boit d'insipides
reflets. Marquet peint,

lentement, et de ses couleurs
si douces, jaillit l'ineffable,
où l'absolu dépasse les mots.



Flors de magrana

Magraner, tan fosc
i frondós quan bufa
el vent del nord,

t'has convertit prest
en un petit concert
de primavera.

Ja sonen les trompetes
vermelles del renom,
que anuncien, ufanoses,

la vinguda tan esperada
d'unes fruites del desig
amb mil robins a dintre.



D'un tissu chipé

D'un beau tissu chipé,
sur un étal du marché,
ils ont fait un tableau

immense où s'affadit le blanc.
Des senteurs de l'Orient, rien
ne subsiste, si ce n'est un peu

des rêves d'organdi de l'ancienne
Égypte qu'un peintre de nos jours
au Maroc, en passant, a chipés.



Le Rouge et le Noir

-Joli coquelicot, aux pétales
écarquillés, que fais-tu donc
au milieu de tant de verdeur ?

-Ta tige gracile s'y perd, et tu
sembles flotter tel un papillon
en papier. 

-Au cœur tendre de la luxuriance,
je suis passion et ravissement,
le Rouge et le Noir
                    sans encre
                                ni papier.




Un enfant

La pose m'importe peu, tout comme la scène
ou l'artiste auquel je ne suis guère sensible.
Du cliché de 1953, je retiens un enfant, souriant,

sur les épaules de son père. Souliers bien lacés,
pantalon repassé, cheveux sagement coiffés. Qu'est-il
devenu, loin de l'encoignure du musée qui le retient ?

A-t-il troqué ses chaussures pour de souples mocassins
et son front s'est-il ridé au contact de la multitude
de ceux que l'on ne photographia pas ?



Uns galets

Uns galets llisos
d'amples matisos
collits per ta mà
a la platja del Racó.

Un grapat de restes
de les altes muntanyes
gastats per tantes passes
a la vora del mar. Còdols

sonors, fonolites singulars,
que viatgen ara cap a terres
altes on els pintaran de nou,
amb paciència i dedicació.

Casa buida, casa plena

T'has encaminat. Cap a la petita
comarca central. I et vaig imaginant,
mentre condueixes per corbes i túnels.

Suavitat dels records que es difuminen.
Casa buida de la teva presència. I plena,
com aquestes escultures de filferro prim

que omplien el Palau de Vidre amb poesia
plensaniana. Oloro l'aire tebi. D'espècies
i plantes regades. La teva mà per tot arreu.



samedi 7 mai 2022

Llegint

Llegint de bon matí,
mentre condueixes cap
a casa nostra al nord.

Barreja insòlita de vent
de la Plana, de vermell
polsegós del teu cotxe

i d'un bon article. Mots.
Mots escrits i mots callats.
Paraules xiuxiuejades

pel ventolí tebi i la tenora
de qualque sardana recordada
d'un home que no vaig conèixer.

vendredi 6 mai 2022

Punts cardinals

En un raconet de la Vilbau,
la mainada s'inventa el món.
Amb punts cardinals ben seus:

Una finestra voladora, gespa
falsa, una butaca estampada
i un llibre bonic. Moment bo,

de pau i descans. Complicitat
d'aquells per qui el Feu silenci!
dels més grans queda ben lluny...



Banderes cosides

Banderes petites, cosides
de fils de color. No onegen
ni flamegen, i qui les porta,

no les veu mai. Pur espectacle
ofert al Poble pel poble anònim .
Banderes com uns castells en petit.

Un patró per seguir, pas a pas,
abans de guardar-lo a l'armari,
plegat. Amb flaire exquisida.



Cinc de maig, sang de maig

Cinc de maig, sang de maig.
Per què tantes morts al llarg
d'un dia de rosa i rosella?

Foeta, poeta, dona anònima
que plora la nostra amiga.
Ulls que ja no veuran mai més

però que segueixen vivint en mi,
i m'interroguen, i em demanen
de portar la seva veu única.

Natures mortes

Les pas s'éloignent
et la langue se tait.
Le vent qui souffle
les a bientôt balayés.

Alors la mémoire force
et feint quand elle peut.
Les photos défilent, une
à une, immobiles. Natures

mortes, vanités jansénistes,
qui épurent pour exprimer,
par delà l'œil qui saisit,
la belle personne qu'il fut.























jeudi 5 mai 2022

Cendres de l'alè

Cendres de l'alè, belles, precioses,
tan grises i fines com unes llavors 
de mostassa,

deixeu-vos portar pel vent de Ponent,
cap a casa meva. M'enriquireu la ment
amb les vostres paraules del dia.

Ploren amics i coneguts, recorden hores
compartides i mirades creuades. Tantes
cendres, tants alens, un sol amor. Viu.

Il parlait la langue du cœur

À la mémoire de Pau Gener Torres

Il parlait la langue du cœur,
avec les yeux et les mains,
délaissant parfois la photo,
quand notre monde saignait.

Je l'ai peu connu, trop peu.
Nous parlions de l'essentiel,
je m'abreuvais de sa culture.
Sans personne, ses paysages

arrêtés s'emplissaient aussitôt
d'une chaude humanité, invitant
à voir, derrière les apparences
fugaces, l'absolu de la beauté.



Anonimans

Un cos anònim, vestit de cotó blanc
no és res sense les mans que l'aguanten,
tan anònimes i úniques com ell.

Força de la solidaritat que no necessita
escalfar-se. Batec de gralla i timbal.
Callat, bocabadat de tendra admiració,

el campanar del poble fa silenci, deixant
les hores zenitals del dia al celler.
Fins al vermut que nos desanonimarà.



Cinc

Em faràs cinc cèntims
d'aquell cinc de maig?

Ni pensar-lo. Ben poc

poden dir les paraules
quan s'apaguen pantalles
i s'envelluten records.

Pètals de rosella tendra
i xiuxiueig de rierol.
Silenci. I més silenci... 

mercredi 4 mai 2022

Capcirons

Capcirons per l'esquena, 
lents, tossuts, embogits
per la suavitat de la pell.

Capcirons malgirbats, capgirats,
cap i cua de dits que maleeixen
la mà que els uneix, fèrria.

Filferro de funàmbul ossi
que defuig la rutina i no vol
tornar a la butxaca fosca i bruta.

NY

NY, dígraf subtil amb regust d'Amèrica,
sensualitat de la llengua molla que toca
lleugerament el paladar. Nyam, nyam...

El Johan fa anys

Troba a faltar el país i hi torna
cada vegada que pot, amb el fill
i la tendra estimada de Banyuls.

Però avui, apolit, senyor enginyer!
Que t'has d'enfilar a dalt de tot
i fer d'enxaneta lleugereta!

De fet, el perill és ben poc. Ja riuen
els col·legues que fan pinya i es prepara
l'aperitiu. Nos regalarem, oi, Johan?



Lectures

Al marge de l'assaig, llegeixen
els nanos, silents, concentrats.
Faixes, cascs, espardenyes,

xancletes o peus nus atesten encara
la viva proximitat del pom de dalt
mes els ulls s'han capbussat prest

dins el món de la fantasia de tinta
i paper. Què deuen pensar? Silenci
meu, que donaré pit aviat.




mardi 3 mai 2022

La nena de la llengua blava

De treure tant la llengua
i fer de les llengotes una
mena de  llenguatge nou,

a la nena entremaliada li
ha vingut de sobte un tinter
blau i ensucrat com de

cotó de fira o de llaminadura.
L'unicorn que l'acompanya
se'n riu i ens pica l'ullet.




Dolorosa, lacrimosa

La mare plorant davant del cos
exsangüe del fill únic i gentil.

Dolor infinit que les paraules
no poden expressar. Almenys

les nostres. Aleshores una veu,
celestial, el manifesta, lenta,

insistent que ens acompanyarà
fins al llit i a la nit tancada...



Un cargol a la porta

Un cargol a la porta de casa,
de banyes ufanoses i closca
de pedra preciosa. De poble

més que de ciutat. De carrer
més que de vinyes. Grassonet,
fort i curiós. No sap picar...

Allavòrens em crida pel ball
lent i seductor d'una bava
secular, com tinta invisible.




lundi 2 mai 2022

Corpus

Corpus. Corpus delicti.
cor: pus delicii ?
Jocs
de lletres i sons, ball

de gargots en estovalles
de paper. Dius el cos i
em parla ton cor. Aixins.

Cor i cos, corps i corbs.
Cría cuervos y te sacarán
los ojos...
Deliciosament!

Al forn estimat

El Martí seu al forn estimat.
Goig del mur de llaminadures.
Nostàlgia de les hores passades

fa mesos i gairebé anys. Forner
i fornera parlen fort i bromegen.
El dia serà de caramel rosa

i de corregudes pel barri nou.
El Martí seu al forn estimat.
Goig dels records revifats.



Fluïdesa

Fluïdesa de l'amor
entre nosaltres dos.
Delicadesa agraïda

de qui se sap estimat
i balla funàmbul sobre
la sucosa frontera.

Plou allí, aquí fa sol,
mes fa temps que la bruixa
novel·lista no es pentina.

Le rythme de l'oranger

Mon rythme a changé.
Étranger désormais
au silicium gris,
il ouvre la fenêtre.

Senteurs disparues
de l'oranger touffu.
Silence des abeilles,
l'arbre fructifie...

qui m'invite à sa suite
dans une cadence neuve
où les mois se gonflent
d'eau et de secret espoir.

Tarongeta nua

Primers dies de maig,
mes d'amor i de màgia.
Exhausta, la flor perd
cadascun dels pètals

grocs. Terra cruixent
de milers de despulles,
expectant, delejant.

Com un planeta nounat,
la tarongeta es forma,
tota verda de saba nua.
Novembre ja s'esgarrifa.




dimanche 1 mai 2022

Sacs de fervors

Si la musa no té corna,
perquè té sac el gemec?
Res de planyívol aquí.

El teixit és de colors
i la bufada conversa.
Ja comença l'actuació.

Fem silenci, parem pit.
Deixem el tòrax percebre
el batec de dos sacs.















© Marie Lopez

Generositat cornellanenca

A la família Prats

Treva meridiana. Sorollosos
i castellers cessen el combat.
És hora de compartir vins bons

i carn a la brasa. Entre tots,
la llengua viu i corre. Dessota
els para-sols, la remor de gots

plens, plats i coberts deixa pas 
a la xerradissa. Hores llargues
d'un gran diumenge airenovenc.



Ulleres

Ulleres. Fosques.
Com d'actor americà.
Al marge de l'actuació,

el jove està impressionant
els menuts que, amplament
encamisats de verd, somien

ja en l'adolescència. Posat
seriós, somriures i rialles
atesten la complicitat.



αδελφοί

Germanor, adelfoi.
l'Adèle i el Miquel
compartint passió.

Somriure de llavis
o de teixit blanc.
Dos del Riberal,

enlairant-se a poc
a poc, cap a la llum
zenital de Cornellà.




















© Marie Lopez

samedi 30 avril 2022

D'un livre rare et précieux

In memoriam Amédée Bédelet

Le vermillon de la tranche a perdu 
de son éclat. Lent assombrissement
en son bas, sous le pli de générations 

de doigts friands de fables illustrées.
Leur texte importe moins que les yeux
qui s'y sont émerveillés. Et qu'un ami

mélomane, patiemment, recueille page 
à page, non pour en faire mémoire, mais
pour s'inscrire dans la lignée d'éternels

                                                    enfants.























© Emili Brugalla Fons

Sirenes atrapades

Cansament de finals de mes,
trontollem tots. Àvida, immòbil,
la xarxa espera el seu moment...

I, zas! nos atrapa un parell de sirenes
que confonen el verd de llurs camises
amb el color apagat de la malla.

Bones rialles i una mica d'inquietud,
quan les veiem llançar-se al buit,
com acròbates temeràries.





vendredi 29 avril 2022

Visca la vida

A una família castellera

Absències. A l'últim moment.
Imperioses, protectores. Alguns,
pocs, ja parlen de banalització.

En canvi, hi veig un himne singular 
a la vida. Res de comiat, com fa ben
poc. Tot just una espera. I ganes

moltes de retrobar-nos. La vida, tan
fràgil, tan indesxifrable, ens ofereix
moments valuosos, si els sabem aprofitar.



Platges

Platges de sorra blanca,
fosca o vermella, fina
o gruixuda, extensions

callades, d'erosions
de segles, vora el mar.
Penso en el poeta que

hi volia ser enterrat
i riu amb les gavines
que la sobrevolen.

L'œuvre d'art

Elle est celle qui délaisse les palais
et les cimaises, celle qui s'invite
au salon, en revues ou en affiches.

Elle inspire le jour et guide chacun
sur le chemin de la vie. Que reste-t-il
de l'herbe fraîche foulée, sinon ce vert

tendre que le papier glacé préserve ?
Savoir que tu y prends part, patiemment,
m'emplit d'aise et de couleurs inavouées.

jeudi 28 avril 2022

Imaginar-te

Imaginar-te, fer-me una imatge
de tu. No pas recordar-te. Massa
senzill i pobre. No vull recordar

els carrers sonors ni la llengua
compartida. Vull imaginar-te ara,
caminant cap a casa, amb ta filla

estimada. Vull imaginar la conversa,
la música, els detallets que volen
pel camí mentre fosqueja i la terra

té nostàlgia de l'aigua que, un dia,
la recobrí tota, abans de sedimentar-se
en cossos imaginats, més que recordats.

Josefina

M'has regalat un llibre
i una rosa. La rosa roja,
cara avall, es panseix 

lentament a casa teva;
el recull de la Josefina
batega al meu costat,

i em crida, amb pàgines
badallant. Ja tinc als ulls
els seus hemistiquis vius.