L'endemà

M'agrada l'endemà, el dia després.
Després de la festa o del quotidià.
La platge verge al matí assossegat.

No pas com la certesa de quelcom de
diferent, la promesa d'un futur millor
o l'acceptació fatalista del mañana

será otro día, sinó com una prolongació
amb matisos, enriquida per l'experiència
i la força de les casualitats venideres.