Escena rere escena, t'estàs
reinventant, imaginant una cambra,
on, fa poc, el fons era de fusta.
La teva casa de nines és de paper.
Habitacions com peces de roba
i diàlegs mil per acolorir la grisor.
Cada dia, al dematí o al vespre,
n'espero el degoteig i em fas
còmplice de la teva reinvenció.
