A l'Aleix
Tarda funesta a pocs dies
dels torrons i de l'escudella.
La cosa més natural de la vida
se li ha torçat i ara espera
uns dies millors, rodejat pels
seus amics nombrosos i fidels.
Hores llargues de paciència i
reflexions. El cos, tan obedient
fins ara, pot tenir flaquesa.
Amb aquesta consciència, ben escassa
a la seva edat, sortirà encara més fort.
¡No hay mal que por bien no venga!
