El vespre sense tu

El vespre sense tu, llegint revistes
antigues que t'acabo d'enviar. Un vespre
silent i fred on la lectura em reinventa,

camí de la nostra felicitat. Te'n recordes?,
fa ben poc, fa un segle.. Treballàvem plegats,
l'un al costat de l'altra, fullejant tants destins

estripats entre filferros sagnants i passaports
càndidament falsejats. Glaçades, les pàgines exigien
un berenar al caliu, i unes infusions compartides.