L'admirable imperfecció de la veu del poble.Roser Blàzquez Gómez
M'agrada allunyar-me de la inhumana finitud,
pescant, a l'atzar dels carrers estrets, la veu
del poble, ronca, trencada, dubtosa o, quasi,
altisonant. Paraules ferides, amputades. Nafres
sucoses, hàpaxos inaudits o barbarismes seculars
transmesos de generació en generació.
M'agrada apropar-me al poble viu i a cadascuna
de les persones que, sense adonar-se'n mai,
comparteixen, amb mi, aquest vaixell admirable.
