Capvespre

Un capvespre. Al teu jardí,
quan encara el cel blanqueja
i el sol s'ha anat a dormir.

Sense ombra, silent, el til·ler
somnia amb tempestes que juliol
li sabrà estalviar. L'hule verd

de la taula té nostàlgies de sopars.
Buides, les cadires de plàstic blanc
conserven la saborosa calor compartida.

By Courtesy Of Roser Blàzquez Gómez