Oloreta

Han passat moltes hores
i tantes il·lusions,
del brou, les esposalles
amb la carn i pebrots.

Ja ballen lentament
dins la plata profunda.
A trossos o bocinets
et reten homenatge. 

Aquest plat no té nom.
Del ball de la nevera
li dono el sobrenom.
Esperant la cullera,

amb què el batejarem.
Acabat el dinar,
plorarem les despulles
d'un regal tan opípar.