A la néta d'un poeta
Tendra rosa del roser
que bressola el ventolí,
dels teus pares el deler
i de s'àvia el gessamí.
Del món ja sents la remor
ben propera i saborosa,
l'ensucrada llet d'amor
i la bona veu joiosa.
Passaran dies, setmanes,
t'esperaran els més grans,
els petits reis de les cases,
Joel i Lluc capitans.
