Damunt la paret seca,
la figuera ens mirava
per oferir-nos ombra.
Sens exigir-nos res,
per la simple alegrança
de veure la paella
que compartíem tots.
La sentia a l’esquena,
benèvola presència,
xiuxiuejant paraules
d’admiració sincera.
Damunt la paret seca,
la figuera recorda
la nostra alegrança.
