Una rosa de maig,
de les últimes hores,
la mare de l’amic
que tinc al meu costat.
Al costat del meu cor,
tan orfe de sa mare
com en soc de la meva
al final d’aquest mes.
No fa pas gaire estona
xerraven totes dues
en el poble tan blanc
que diuen dels francesos.
I ara totes dues
rallen al paradís
del seus fills tan sensibles
que les ploren plegats.
