És una coma xata,
una vírgula blanca,
esperant les paraules
que inspirarà la nit.
És la posta del sol,
el triomf de la lluna.
La nostra lluna blanca
teixint llençols de lli.
A poc a poc fosqueja,
la terra beu l'or fos.
La blavor del cel mut
exigeix versos nous.
