samedi 20 novembre 2021

Sense veu

M'he quedat sense veu
en rebre una plica bonica.
Una faixa de paraules secretes
per escalfar-me el cos i el cor.

I han passat volant, en un grapat
de minuts, tantes alenades vitals
de l'alba fins a la nit tancada,
poemejant a dues veus, units

i bells. Basseta tan fosca i clara,
prehistòric signe d'amor amb
gust d'adjectius anteposats
com feia el pare admirat.

Ja dormen al calaix de l'ànima.
Mes ànimus vetlla el foc i ja
ens fa costat. Any de goig i
capcirons. Amb una plica teva.