T'estimo

Quan tanco els ulls, de nit,
sota el llençol de cotó blanc,
els meus dits et van dibuixant,

lentament i ja tornen ben prest
a dibuixar-te encara. A la paret,
el rellotge badalla el seu batec

i els conillets engabiats tarden
a adormir-se. És hora de donar a
Morfeu la seva almoina desitjada.