De la mà del lutier

A Jaume i Txell

És la veu del silenci,
el tacte de l'amor.

La fusta de l'alzina
amb la mà del lutier.

La gama dels forats
té secrets infinits.
La foscor, la claror,
la jornada i la nit.

Diuen que per Nadal
anirà cap al Nord.
Martí serà graller
de la mà del lutier.

Xo(u)colata

Per a la Chloé

No em facis tot un xou
que els xous són massa amargs.
El que vull és la dolçor
d'un bocí de xocolata.

Tan fosca com la mel
dels avets de la serra
i tan ensucradeta
com un bombó glaçat.

I quan vinguis a ma casa,
desfarem la xocolata
que beurem a glopets llargs
sense pensar en res més. 

Ma terre se noie / La meva terra s'ofega

Ma terre est endeuillée.

Son cœur se noie sous le ciel vomissant
Tragédie humaine
Tragédie annoncée
Apocalypse dévastatrice

Ma terre s'est remplie
D'ombre
Des centaines de morts
Où s'en sont allés les disparus
Mères d'amies sans maison
Sans denrées
Sans eau
Sur le sentier de boue
De la capitale jusqu'à Alfafar
De Xiva à Picanya
Paiporta, Aldaia, Torrent, Massanassa, Sedaví

Noire comme une rose turque d'Halfeti
L'âme crie impuissante et déchirée
Ma terre se noie
Et mon cœur ne sait où s'agripper 

Rosa Miró, traduit du catalan

par Michel Bourret Guasteví

La meua terra està de dol
El cor s'ofega amb els vòmits del cel
Tragèdia humana
Tragèdia anunciada
Apocalípticament i devastadora

La meua terra s'ha omplert
D'ombra
Centenars de morts
On  han anat els desapareguts
Mares d'amigues sense casa
Sense queviures
Sense aigua
Per la sendera de fang 
Des de la capital fins Alfafar
Des de Xiva a Picanya
Paiporta, Aldaia, Torrent, Massanassa, Sedaví

Negra com una rosa turca de Halfeti
L'ànima crida impotentment desgarrada
La meua terra s'ofega
I el meu cor no sap on arrapar-se