A una dona ferida
Les fulles són de cares,
de cares i de veus.
I el temps va avançant
per l'escena de fusta.
Paraules del passat
d'un avi amb son net.
Somriure del pillet,
saviesa del vell home.
A terra, la sang clara
de qui cantava amb ells.
La flor de primavera
per qui cantaran tots.
La sala és una bota
on nos embriaguem.
De veus i de paraules,
de passat i futur.
