Humaine destinée

Déjà je ne vois plus qu'à travers un nuage.

                                    Racine

C'est un amour qui meurt,
c'est un amour qui vit,
dans l'âpre confidence
de l'amante éternelle.

La terre s'ouvrira,
son corps s'y défera.
Quel est ce Dieu caché
qui préside aux enfers ?

Humaine destinée
qui se meurt d'adorer,
mais donnerait cent dieux
pour aimer un instant.

Globus Bar

És un bar dels afores

on hi ha molt poca gent.

La música és de disco

i l'escenari buit.

Contra les parets fosques

s'apleguen els clients

per xerrar en família

o compartir la birra.

Els teus ulls hi brillaven

de foc i de tendresa.

I per un temps pensí

que aquest era el lloc

del casament discret

de dos amants dels mots,

ben lluny del paperam

i de les cerimònies.

Mots i veu

Soc passejant de mots

i de fulls per omplir.

solc escriure a la nit

uns poemes petits.

Ara ha vingut el temps 

de portar les paraules

dels autors admirats

en cinc minuts de veu.

M'han confiat un programa

amb tota llibertat,

des del cor d'El Soler 

d'on difonen cançons,

i més enllà dels mots,

el vigor d'una llengua

que porto dins del cor

com un caliu de brasa.

Una brasa de ceps

i d'arrels conegudes.

La veu de tot un poble

que seguirà xerrant.

Nostàlgic escenari

Sardines a la brasa

i vinet de les vinyes

que miren cap al mar.

En obrir el quadern,

vull descartar les lletres

i fullejar els blancs.

Els marges de nostàlgia

de la vida pesquera

i dels carrers d'abans.

Lluminosa foscor

Fatalment em creuaré

Sòcrates pel carrer.

                     Josep Pla

El fum d'un cigarret,

una boina calada,

sardines al caliu

i en Pla a l'escenari.

Despullaré els versos 

de l'adjectivació

i guardaré sa veu

fins al final de l'obra.

Plena de bat a bat,

la sala del Kursaal,

és com un quadern gris 

on passarien noms.

De Montaigne en francès

a Rusiñol i Prats,

passant pels pescadors

del seu Palafrugell.

Una hora no és res,

una hora ho és tot.

El vermell dels seients,

la foscor de la fusta.

https://www.kursaal.cat/programacio/acte/el-quadern-gris

Com una sang sobtada

A batzegades lentes,

sense ordre ni concert,

raja l'antiga llengua

com una sang sobtada.

Un ball de consonants,

amb vocals a l'aguait.

No importen les faltes

quan batega el teu cor.

A poc a poc vindran,

com un ramat mansuet,

les paraules amenes

del vell paellador.

Tristesse

La tristesse d'un fils

et le monde qui s'ouvre 

irrémédiablement.

Les ombres de la nuit,

le silence des heures

et l'incompréhension.

La tristesse d'un fils

et le cœur d'un parent

qui pleure et la ressent.

Cripta de Sant Miquel

Llumetes a les fosques.
El sol i l'or del dia.
Una capella humil
per celebrar l'arcàngel.

A Terrassa la vella,
la cripta segueix viva
com dos forns de marès
esperant pa dels pobres.

Silenci sepulcral
que transcendeix la mort.
El drac s'ha adormit
i Sant Miquel també.

foto: Marta Blàzquez

Primer d'abril

Les llufes de l'abril,

les llufes del primer,

tendres innocentades

de l'illa balear.

Un diari retallat

amb traça pels fillets.

Complicitat dels pares,

caminant com si res.

Les llufes de l'abril 

equinocci d'un cor

que mira cap al mar

amb els peus a la sorra.

Premier avril

Les poissons de l'enfance

pieusement découpés

dans du papier journal.

Les poissons de l'enfance

pendouillant dans le dos

des parents affairés.

Les poissons de l'enfance 

que je sens à présent

dans mon dos qui attend.