Dibuixa les estrelles
sense mirar la nit.
Estrelles delicades
a la punta del dit.
Retrat dels estimats
que sap treure del cor,
tancat al despatxet
que s'inventa de dia.
De dia o de nit,
no importa el moment
sinó el resultat
en els ulls dels amics.
un blog au fil de l'eau
photo : Gaby
luttant sur le terrain.
Des couleurs chatoyantes
pour un tenu debout.
En marge de la fête,
les couleurs sont plus ternes.
Celles des entraîneurs
et des nombreux badauds.
J’y vois comme un symbole
d’un samedi matin.
Les enfants sont au cœur
de notre beau combat.
C’est un combat pour rire
mais dont l’enjeu est sûr :
grandir avec les autres
pour préparer demain.
photo : Benoît
Quand Fafa n’est pas là,
le café prend des airs
de maison dans l’attente.
Le froid venu des monts
entre par les fenêtres
et les bannières vives
pensent bien tristement.
Attablée toute seule,
Martine est orpheline
de nos conversations
qui ont baissé d’un ton.
Mais Jade est aux manettes
et veille sur les gens
qui entrent en parlant.
Can Fafa sans Fafa
prépare le terrain
pour le voir revenir
nous parler en riant.
L’antiga cort dels porcs
esdevé la mansió
d’un home de la vila
retrobant l’essencial.
L’esperit de la Cova
i de les reflexions
que prepara al saló
davant la llar encesa.
Hi acull els amics,
la nombrosa família,
amb uns plats exquisits
que cuina amb parsimònia.
Diuen que s’ha jubilat
de les moltes empreses
que comptaven amb ell
i ara se'n troben òrfenes.
Mes ja sé que aquests dies
està coent projectes
de llibres i de mots
per oferir al món.