La blancor de la mà
ve de l'arena seca.
Del tacte de la costa
esperant l'aigua immensa.
ve de l'arena seca.
Del tacte de la costa
esperant l'aigua immensa.
Costa sense marea.
El mar enmig de terres,
deixant la sal entrar
al cor de cadascú.
La sorra és de vaixells,
l'arena és de sequera.
La mà que la pateix
és d'ensorrada vana.
