D'Argelers a Gaza

La sorra té moments de llum salvatge

                                 Gumersind Gomila

Si la sorra és de mots,
de què sera la mar?
Del silenci dels morts
o dels sanglots dels vius?

Camino per la platja
d'Argelers al capvespre.
Hi sento les mans fredes
dels germans exiliats,

les paraules gebrades
que ara són grans de sorra.
Una arena gruixuda
amb rojor de llur sang.

El riure d'unes noies
corrent cap al mar blau
em recorda el meu oncle
celebrant-i l'amor.

Homenatge a la vida
quan Europa moria
sota l'odi i les bombes
com avui dia a Gaza.

Caminen per llur terra,
gazauins sense rumb.
I sento les petjades
dels germans exiliats.