El fang no té mirall.
El fang ha begut l'aigua
de tanta gent perduda
que no tindrà demà.
El fang ha begut l'aigua
de tanta gent perduda
que no tindrà demà.
El meu llac té mirall
al peu de les Alberes.
Un mirall de quietud
de cara al Canigó.
I mentre m'hi passejo,
aliè als patiments,
penso en els meus amics
que no tenen mirall.
Els amics enfangats,
els vius desemparats,
amb els morts al costat,
com un mirall trencat.
Tots són els meus germans.
Voldria que toquessin
l'argent del meu mirall,
l'argent de les Alberes.





















