La sal de la mar morta,
com un xarop de pena
entre deserts eixuts.
com un xarop de pena
entre deserts eixuts.
La llàgrima no corre
dels ulls de qui pateix
sinó que els omple tots,
oblidant la bellesa
de les coses per veure
i per gaudir alhora.
El plor i la tristor
la van arrodonint
com bola de cristall.
La llàgrima és l'honor
de qui és queda al port
veient sortir els nautes
cap al mar de negror.
