Espai temps

A les alumnes de la Marta

Jo tinc sed de vida, no de fama

No vull ni la reixa ni la pena

                                                Zoo

És una sala clara,
un local funcional.
No hi falten endolls
ni projector al sostre.

I durant una horeta,
les noies poetesses,
n'han fet un espai rar
amb renglera de taules.

De taules i cadires,
una sola renglera.
Fornada de somriures,
de veus i de preguntes.

M'he plasmat en llur motlle,
escollint els poemes
que endevinaven totes
abans de ser llegits.

Un espai temps preciós
que, en tancar la porta,
s'ha quedat en la ment
d'una classe poeta.