Com el conco adorat, entre Menorca
i Rosselló, veig, entre París i el
Migdia, les línies groguenques dels
meus recorreguts passats. Els arbres
nus del Palais Royal em parlen de les
fulles verdes de mon amor passat.
Aleshores caminàvem de bracet sense
saber que el temps ens seria robat.
Deliciosament. Passat, pas traspassat.
