Com caminant per la boira,
un matí fred d'hivern,
entre gebre i ginebra,
he perdut el sentit de l'amor,
me'l busco, fins i tot em figuro
que no l'he conegut mai, com si
patís una curiosa malaltia. Mes
m'obsessiona tant la pèrdua o
la fatal desorientació que em dic
que encara hi crec, que l'amor no m'ha
deixat. De moment. Llavors em fixo en
els amors aliens, la felicitat de qui
va de bracet pels camins sense boira
i beu del porró d'or un vi dolç de
remembrances i d'avenir somiat.
