De les hores, la nit
havia perdut el compte
i el despertar sobtat
havia perdut el compte
i el despertar sobtat
tenia un gust d'ametlla
fresca. La pell era mar
i la mà dreta un vaixell.
Començaren a ballar, lents,
sol·lícits. Entre els dits,
s'arrossava la dansa, menuda,
brusca, torrencial i mansueta.
Les boca s'omplien de pedres,
tenien set. Cadascú begué de
l'altre abans de tornar a emprendre
la dansa de la pell i de la mà.
A la llunyania, un gall cantà...
