A dalt de la ciutat,
en un carrer en corba,
van buidar el garatge
de totes les andròmines.
I ara està tot sol,
entotsolat de fresc,
amb la nit a l’aguait
de la foscor greixosa.
Ningú trepitja mai
el seu sòl en desús
i ningú li desitja
un sol per a ell tot sol.
© Iris Hinojosa Pérez
