mardi 16 février 2016

Estimar / Aimer

Lentament, sense pressa, no com abans,
quan seguia la cursa boja dels amics
i no parava mai, oblidant l'aspre reflex
del mirall vertader.

No. Estimar. Veritablement. Caure en el pou
fosc del son trencat, deixar entrar el silenci
i pensar en l'altra que encara no existeix,
ésser de paraules i de tendresa muda.

Apropar-me'n, a poc a poc. Deixar passar els dies,
les setmanes, els mesos, acostar-me perillosament
a la mort, ma mort. Retrobar la vida amb forma
de pell tèbia. La seva.

***

Lentement, sans hâte, pas comme avant,
quand je suivais la course folle des amis
et n'arrêtais jamais, oubliant l'âpre reflet
du miroir véritable.

Non. Aimer. Véritablement. Tomber dans le puits
obscur du demi-sommeil, laisser entrer le silence
et penser à l'autre qui encore n'existe pas,
être de paroles et de tendresse muette.

M'en rapprocher, peu à peu. Laisser passer les jours,
les semaines, les mois, approcher dangereusement
la mort, ma mort. Retrouver la vie sous la forme
d'une peau tiède. La sienne.