Llegiré al matí
els poemes d'amor
d'un home de París
fugint la burgesia.
Una lletra petita
caminant lentament
per les planes immenses
d'una llibreta blanca.
L'absència de l'amada,
la seva mort sobtada,
la ferma voluntat
de prolongar els dies
de l'amor sense fre
viscut a la frontera
de les terres en guerra
per un bocí de pa.
Els cossos despullats
cridant el seu plaer
dins la nit vermellenca
del foc dels enemics.
Retrobaré potser,
entre la lletra negra,
la cendra vermellosa
del seu amor vençut.
