De ciment i de vidre

Basta o profundo ser

em que a rosa descansa.

                Orides Fontela

M'ha vingut una rosa
de ciment i de vidre.
Una rosa bonica
dels murs de l'hospital.

Acompanya sa mare
del matí a la nit.
Una rosa desclosa
que somriu a la vida.

Amb una cullereta
li dona de menjar
unes trumfes bullides
amb un pessic de sal.

La meva rosa tendra
no para de somniar.
En els llibres de fora
que l'obren a la nit.

A la nit compartida
amb l'amant dels estels
que ve del sud de França
per olorar sa mà.