Aprenc a parlar occità
i torno al català amb més
força. Que el trobo a faltar,
aquest mosaic de llengües,
cares i somriures. L'illa tan
estimada, el poble costaner
on un intel·lectual europeu acabà
la seva cursa, el cap i casal,
falsament massís, fet de pobles
i de barris on el vespre, amb vermut,
et convida a més vida, sempre. Moritz,
Damm o San Miguel, qu'importe le flacon...
