«Apreni a parlar l'occità,
una lenga plan polida».
Bogeria de l'impuls, retardat
des de fa mesos. Els fitxers, els llibres,
les veus antigues. Res de mecànic. Rere
cada paraula, hi ha una persona ; joies
i patiments. L'aprenentatge és difícil.
Costa. M'ajuda un amiga que comparteix
el mateix projecte de vida. En sap molt
més que jo. Sóc un pirata. Quan em perdo
un mot, un gir, faig servir la llengua
estimada amb accent besierenc. No es deixa
enganyar mes el diàleg continua. D'aquí a
un parell de mesos, a veure si seré capaç de
xerrar, potser d'escriure. En llenguadocià, clar.
