Una placeta de Gràcia, al juny,
al vespre, potser, he perdut el
sentit de les hores, l'alè el reservo
per a aquella que no conec i que em moro
per descobrir. Un minut, seixanta segons
d'ombra i remor de fulles. Després, el banc
la besada, el caminar lent d'una parella per
la ciutat coneguda. Els ocells han deixat de
cantar, ens observen. Després es volaran, lliures.
