Al Jan Pons Coll
Encara no tenia setze anys,
en portava quinze a l'esquena,
com una motxilla barcelonina.
en portava quinze a l'esquena,
com una motxilla barcelonina.
No parlava gaire, mes ho escoltava
tot, dibuixant el seu propi humor
amb les paraules amigues, les rialles.
tot, dibuixant el seu propi humor
amb les paraules amigues, les rialles.
S'havia encarregat del foc, una barbacoa
de roques, on vigilava la cocció de sípies
i d'altres coses que jo sé i no us diré.
de roques, on vigilava la cocció de sípies
i d'altres coses que jo sé i no us diré.
Alentia la graella, jugava amb el fum
mentre s'amagava el sol, deixant-nos
despullats dels vestits socials, gastats.
mentre s'amagava el sol, deixant-nos
despullats dels vestits socials, gastats.
Era una barbacoa, criptogaudiniana, mes
ja veia que se'n feia una llar que l'obria
al seu camí d'home. En el si del món.
ja veia que se'n feia una llar que l'obria
al seu camí d'home. En el si del món.
