1968

Mil nou-cents seixanta-vuit,
temps moguts, Europa a sang
i a goig. Sang de blavor viva.
Sous les pavés la plage.

Tenia vuit anyets i mig el maig
quan tan importants eren els migs.
Anorac fosc pels carrers molls.
Sous les pavés la plage.

Catalunya, de portes endins,
rememorava antigues llegendes
amb noms de pobles vernacles.
Sous les pavés la plage.

Un delineant sardanista, a la nit,
ballava sobre el xarol negre de 
vinil llegendari amb una soprano.
Sous les pavés la plage.

Amb parsimònia, es guardava mots
i rimes que, algun dia, farien
néixer una escriptora que estimo.
Sous les pavés la page.