Deixa'm

Deixa'm tornar a la llengua estimada,
a la llengua nostrada, de llençols clars
i ventolins sobtats.

Deixa'm escriure. A la nit glaçada i al matí
tebi. Solet però mai entotsolat. Hi pintaré
mandales de colors vius i geometria sàvia.

Deixa'm... Però si sóc jo el culpable mandrós,
que no es deixa invitar. Tu, ja estàs escrivint
i el camí se'ns obre, infinitament.