Una pàgina de diari

El Roger surt cada dia a passejar,
quan comença a fosquejar el cel.

Granotes tatuades a la vora del camí.
S'atura a parlar-me. En català, sempre.

Ulls vius com de plom fos i llengua rocosa.
Cairons vermells i pedres franques de ribera,

amb alguna pinzellada de francès: Voilà !
I quan se'n va, com per a disculpar-se'n

em passa una pàgina d'un diari vell, del 7
de novembre de 2009. L'Indépendant groguenc.

«7 de novembre 1659... i ara, el futur...»,
llegeixo. El Roger ja s'encamina...