Papassejant-me, salvatge

No puc dormir, 
aleshores llegeixo,
pàgines soltes
de Salvat-Papasseit.

I entre tanta avantguarda,
em creuo amb el noi del cèrcol
i li dibuixo una O de sorpresa
amb els meus llavis de cireres 

pintats. Al fil de la frontera,
seca i resseca, unit per llengua
i sang, Sant Martí del Canigó
em desperta la consciència.

Quatre quartets blancs i lliures,
com un vals per cartesians,
una cançó de bressol per a insomnes,
o un flascó de xampú per a calbs...